
- ’Català’
- ’Español’
’Català’
Submergir-se en el món sonor de Braindrag sempre ha estat com emprendre un viatge emocional a través de paisatges sonors vibrants i reflexius. Amb cada àlbum, els catalans han demostrat la seva capacitat única per fusionar elements de diferents gèneres musicals, creant així una experiència auditiva que desafia les convencions i captiva els sentits. Després d’anys de recerca d’una formació estable, sembla que finalment han trobat l’alienació perfecta. Ara, amb el seu darrer llançament titulat Coure roent (2024), el quartet liderat per Mireia Pérez (veu) i Enric GS (ex guitarrista de la mítica banda de thrash metal de Barcelona Acció Directa), ens convida una vegada més a explorar les profunditats de la seva creativitat i visió artística. Aquest àlbum representa un punt d’inflexió significatiu en l’evolució del grup, mostrant una maduresa musical i lírica que només es pot adquirir a través d’anys de dedicació i experimentació. A Coure roent, Braindrag ens submergeix en un món de textures sonores exquisidament elaborades, lletres poètiques i melodies captivadores que ens porten en un viatge emocional a través de les complexitats de l’amor, la pèrdua i la cerca d’identitat. És un treball que desafia les expectatives i transcendeix els límits del gènere, consolidant a Braindrag com una de les veus més innovadores i inspiradores en l’escena musical actual.
Coure roent es presenta com una col·lecció de set temes, cadascuna brillant amb el seu propi resplendor. En aquest àlbum, Braindrag ens convida a un viatge sonor on les barreres de l’idioma i els gèneres es difuminen, donant lloc a una experiència musical veritablement única. Des dels subtils matisos de l’anglès fins a la familiaritat del català, la banda entrellaça amb mestria diferents idiomes per transmetre emocions que transcendeixen fronteres.
La fusió de rock, grunge, metal, elements electrònics i paisatges ètnics s’entrellaça de manera fluïda i captivadora. Cada cançó és una amalgama de textures i ritmes que es combinen per crear una atmosfera immersiva i envoltant. La inclusió d’elements ètnics afegeix una capa addicional de profunditat, transportant a l’oient a llocs llunyans i despertant la imaginació. Aquí es nota que la banda, especialment Enric, ha dibuixat aquesta obra a la seva ment durant anys amb cura, precisió i afecte, sobretot molt afecte.
Però el més impressionant de Coure roent és la potència del metal que lateix en el seu nucli. Braindrag canalitza una energia visceral en cada riff de guitarra i cada cop de bateria, a càrrec de l’ex Madame Hite Llorenç Arbonés, creant un torrent d’emocions que ressona en tot l’àlbum. És aquesta força inquebrantable la que impulsa la narrativa musical, infonent vida a cada melodia i eleva el conjunt a noves alçades.
L’àlbum comença amb una explosió d’energia, «Nexe elèctric», on un potent riff de guitarra estableix el to des del primer moment. L’entrada de la veu de la Mireia afegeix una capa de profunditat i emoció, amb la seva interpretació plena de matisos que captiven l’atenció de l’oient. És un inici prometedor, on la banda mostra la seva força i determinació des del principi. El pont del tema és especialment destacable, portant la cançó a noves alçades amb la seva construcció dramàtica i emocionant.
Cap al minut 3:30, experimenta una disminució dràstica en la seva intensitat, submergint a l’oient en un moment de reflexió abans de tornar a elevar-se amb encara més força. Aquesta dinàmica afegeix profunditat i varietat al tema, mostrant la habilitat de Braindrag per jugar amb les emocions de l’oient i mantenir-nos enganxats fins al final.
És important destacar que «Nexe elèctric» marca també la primera aparició de Ricardo Boya –encarregat dels arranjaments d’harmonia, d’instruments de corda, percussions i síntesi –, qui col·labora en alguns dels temes de l’àlbum. La seva contribució afegeix una nova dimensió a la música de Braindrag, enriquint encara més el seu so i oferint moments de bellesa i complexitat addicionals.
Seguint l’estela de potència de la primera cançó, «Pro Human Race» es presenta com una peça musical que no es queda enrere en intensitat. És el primer dels tres temes interpretats en anglès que trobem a Coure roent. Des dels primers compàsos, un destacat riff de guitarra estableix el ritme i l’atmosfera. Però el que realment defineix aquesta cançó és la habilitat de Braindrag per jugar amb els temps mitjos, una decisió que encaixa perfectament amb la secció vocal.
La veu, interpretada amb mestria, s’adapta de manera fluida als canvis de ritme, creant una interacció dinàmica i captivadora entre la música i la lletra. És un exemple clar de com són capaços de combinar la potència musical amb una sensibilitat lírica excepcional.
Al igual que en la cançó anterior, «Pro Human Race» experimenta una disminució en la seva intensitat cap al meridià del tema, introduint matisos arabescos que afegeixen una nova capa de complexitat a la composició. Aquesta varietat en la dinàmica musical demostra la versatilitat de Braindrag i la seva capacitat per mantenir l’oient immers en un viatge emocional en constant evolució.
Fa gairebé un any, Braindrag ens avançava aquest nou treball amb «Salta», el primer senzill extret de l’àlbum però, personalment parlant, no acaba de captivar-me, tot i que indubtablement posseeix les seves virtuts, com la seva enganxosa tornada i el solo de guitarra. És important destacar que la bellesa de la música rau en la seva subjectivitat, i el que no m’agrada a mi pot enamorar a un altre oient. A més, «Salta» sense dubte compleix la seva funció com a senzill, captant l’atenció del públic i generant expectatives per al llançament de l’àlbum complet. Dit això, tot i que no sigui el meu preferit, reconec la seva importància dins del context de l’àlbum i la seva contribució al repertori divers i eclèctic de Braindrag.
«Lluna d’argent» emergeix com un oasi de serenitat al cor de Coure roent. Aquesta peça, en contrast amb les seves predecessores, adopta un ritme més pausat i una atmosfera introspectiva que convida a la reflexió. La base electrònica marcada i els vents li donen un caràcter distintiu, destacant-la dins del conjunt de l’àlbum.
La seva lletra ens submergeix en un paisatge emocionalment complex, on la sensació d’estar atrapat en un somni etern dóna pas a una realitat marcada per laberints de paraules i emocions intenses. La veu poètica expressa la lluita entre el desig d’aferrar-se a l’amor i la inevitabilitat del seu final. La tornada, amb la seva referència a «la lluna d’argent», evoca una sensació de resignació i acceptació, suggerint que, malgrat les dificultats, sempre hi ha una llum d’esperança en la foscor.
«Batec», la cinquena cançó de l’àlbum, marca un retorn a les arrels rockeres de Braindrag amb la reaparició de les guitarres i un potent doble bombo. No obstant això, el que realment destaca en aquesta pista és la línia de baix, sobretot a la primera meitat de la composició, que afegeix una dimensió addicional de profunditat i groove a la composició.
És important mencionar que Coure roent compta amb la contribució de dos baixistes diferents: Kio Aubà, qui deixa la seva marca en els tres primers senzills de l’àlbum, i l’actual baixista de la banda, Gon Tello, qui s’encarrega de la línia de baix a «Batec» i la resta de cançons. La transició entre baixistes podria haver estat un repte per a algunes bandes, però Braindrag aconsegueix mantenir una cohesió sonora notable, mostrant la versatilitat i adaptabilitat dels seus membres.
«Try Not to Fall» marca el tram final de l’àlbum amb un començament enèrgic i molt rocker. No obstant això, aquesta intensitat inicial dóna pas de sobte a la veu captivadora de la Mireia Pérez, el talent vocal de la qual brilla un cop més en aquesta pista. La transició abrupta entre la secció instrumental i la interpretació vocal afegeix un element de sorpresa i frescor a l’estructura de la cançó, destacant l’habilitat de Braindrag per desafiar les convencions i mantenir l’oient en constant expectació.
Al llarg de la cançó, l’estructura atípica i els canvis inesperats en el so contribueixen al seu caràcter distintiu i especial. Les guitarres, tot i que més apagades al principi, eventualment donen pas a un gir inesperat que porta la cançó a nous territoris sonors. Aquest canvi es pot descriure com inesperat però captivador, portant la cançó per un camí més alternatiu i exploratori.
«Rhapsody», l’epopeia final de Coure roent, és una odissea musical que ens trasnsporta a través d’un viatge emocional de gairebé vuit minuts de durada. Des del principi, la cançó ens submergeix en un ambient teatral i captivador, com una tempesta que s’apropa, alimentada per sintetitzadors que creen una atmosfera tètrica i misteriosa.
L’etimologia de la paraula «rapsòdia» ens porta al seu origen grec, que significa «cosir o unir elements diversos». A «Rhapsody», Braindrag realitza aquesta costura de manera magistral, fusionant elements musicals diversos en una composició èpica i complexa que desafia les convencions.
L’entrada gradual de la percussió, acompanyada per la línia vocal seductora i, en certa manera, dolça, afegeix una capa d’interès i anticipació a la cançó. Però és quan el baix trenca el ritme aparentment sossegat de l’inici que la veritable força de «Rhapsody» es revela.
Amb l’impuls del baix i l’entrada explosiva de les guitarres, la cançó guanya en intensitat i potència, portant l’oient a un clímax emocionalment carregat que es manté fins al final. La veu de la Mireia es desferma amb una passió i energia que electrifiquen l’atmosfera, mentre la instrumentació s’entrellaça en una dansa frenètica de sons i emocions. És un final apropiat per a l’àlbum, deixant una impressió duradora en el cor i la ment de l’oient.
Coure roent de Braindrag és molt més que un simple àlbum; és un viatge emocional a través de paisatges sonors vibrants i reflexius. Amb cada cançó, la banda demostra la seva capacitat única per fusionar elements de diferents gèneres musicals, desafiant les convencions i captivant els sentits de l’oient. Aquest àlbum marca un punt d’inflexió significatiu en l’evolució del grup, mostrant una maduresa musical i lírica adquirida a través d’anys de dedicació i experimentació. Des dels potents riffs de guitarra fins a les lletres poètiques i les melodies captivadores, Coure roent ofereix una experiència auditiva que transcendeix els límits del gènere, consolidant Braindrag com una de les veus més innovadores i inspiradores en l’escena musical actual. Enhorabona!
’Español’


Tipo peculiar y entrañable criado a medio camino entre Seattle, Sunset Boulevard y las zonas más húmedas de Louisiana. Si coges un mapa, y si cuentas con ciertos conocimientos matemáticos, verás que el resultado es una zona indeterminada entre los estados de Wyoming, South Dakota y Nebraska. Una zona que, por cierto, no he visitado jamás en la vida. No soy nada de fiar y, aunque me gusta “casi todo lo rock/metal”, prefiero las Vans antes que las J’hayber.