Siroll! – Al gra!

Siroll! torna amb força amb el seu nou àlbum, Al gra! (2024), marcant un punt d’inflexió en la seva trajectòria i consolidant-se com una de les forces més contundents del panorama musical actual.

Des dels seus inicis el 2008, Siroll! ha fet del català la seva bandera, una senya d’identitat que no només no els ha suposat un fre en la seva projecció, sinó que s’ha convertit en un valor afegit que potencia el missatge combatiu i directe de les seves lletres. A més, són un clar exemple de com el català no ha de ser un impediment per connectar amb un públic ampli. La seva música, carregada d’energia i ràbia, traspassa fronteres i arriba a oïdes d’aficionats més enllà de la Franja, demostrant que el metal té un públic fidel i àvid de propostes de qualitat. Siroll! no renega de les seves arrels. Si hi ha una banda d’aquí que mai gosarà fer-ho, són ells.

Des del seu debut el 2012 amb Predica el mal, la banda no ha deixat de collir èxits, oublicant una sòlida discografia que inclou tres LP’s, entre els quals destaca Doble o res (2018), dos EP’s i Directe del camp, un disc en viu publicat l’any passat que va ser gravat durant la seva actuació al Can Mercader Festival 2022 de Cornellà de Llobregat. Ara, de la mà de Cases de la Música Records, un segell discogràfic orientat a totes aquelles bandes i artistes que tenen dificultats per accedir al mercat discogràfic i necessiten un petit trampolí, un primer suport, ens presenten un treball masteritzat pel llegendari Brad Boatright a Audiosiege (Portland, Estats Units), que promet sacsejar els fonaments del gènere més enllà de les nostres fronteres.

Al gra! no és només el seu nou treball, sinó un viatge al passat reinterpretat amb la saviesa i l’experiència acumulada al llarg de més d’una dècada de dedicació. Les llavors d’aquest disc es van sembrar el 2013, quan l’antiga banda del guitarrista Venty, Hysteresis of Anger, treballava en cançons que mai van arribar a materialitzar-se. La pandèmia i les circumstàncies van obligar Siroll! a desenterrar aquestes antigues composicions, donant-los una nova vida i, potser, fins i tot un nou significat.

Adaptar cançons d’una altra època no va ser una tasca senzilla, segons declaracions de la pròpia banda. Tanmateix, aquest procés de redescobriment es va convertir en una oportunitat per als de Cardona per explorar noves sonoritats i reimaginar el seu propi so. La reescriptura de lletres i la reestructuració d’algunes parts van permetre a la banda plasmar la seva evolució musical i la seva maduresa creativa.

Però Al gra! no és només un viatge al passat, doncs Siroll! ha escrit una cançó completament nova, «Plou poc, però pel poc que plou, plou prou», que tanca un àlbum que amb prou feines arriba als 20 minuts de durada.

L’àlbum arrenca amb «Prou», una declaració d’intencions des del primer segon. La cançó creix a poc a poc, amb un riff agressiu i contundent, i una bateria que sona com els àngels/dimonis. Així és com s’estableix el to d’un àlbum! Després d’un primer minut instrumental, la potent veu de Gou t’explota a la cara, donant pas a un festí de hardcore punk. La lletra, carregada de denúncia social i crítica directa, es fon perfectament amb l’energia frenètica de la música. La intensitat vocal de Gou demostra que Siroll! no ha perdut ni un àpex de la seva ràbia i determinació. Una cançó amb un missatge potent i clar, típicament Siroll!.

«Ja n’hi ha prou d’aguantar i callar
Ja n’hi ha prou, a contraatacar»

«Venjança» segueix sense donar-nos un segon de descans, amb un riff inicial que és una continuació de la cua final del tema d’obertura. La lletra aborda temes de desesperança, destrucció i retribució. A través d’un llenguatge directe i cru, la banda expressa la frustració i la determinació de venjar-se després de perdre l’esperança d’un futur millor. Aquí apreciem els primers guturals de l’àlbum. La combinació de guitarres pesades i una base rítmica sòlida crea un ambient que és tan amenaçador com captivador.

«És venjança, reacció animal»

La cançó que dóna títol a l’àlbum és un veritable remolí sonor. «Al gra» és un atac directe i sense embuts, amb una estructura compacta que no deixa espai per a una treva. La velocitat i precisió dels instruments es complementen amb una lletra que incita a l’acció i a no perdre temps en trivialitats. És una mostra perfecta de l’estil crossover de Siroll!.

«Més fets i menys paraules, i al gra!»

«Acció» arriba amb un riff infecciós i una tornada que convida a ser corejada a ple pulmó. Aquesta pista és una de les més directes i addictives de l’àlbum. La bateria d’Albert i el baix de Thomas destaquen particularment, proporcionant una base rítmica implacable que impulsa la cançó cap endavant mentre ens recorda que l’acció i la desobediència són les úniques formes de lluita possibles contra l’opressió i la indiferència social.

«Que no els hi falti raó, acció!»

En «Nosa», la banda explora un so una mica més fosc però sense perdre la seva habitual agressivitat. La cançó parla de la desorientació i repressió, però també de la resistència i la lluita contínua contra l’opressió. La lletra emfatitza la importància de no rendir-se i de seguir lluitant perquè el patiment sofert no hagi estat en va, mantenint viva la resistència i l’esperança. Les guitarres brillen amb riffs molt a l’estil Lamb of God i solos que afegeixen profunditat a la peça. És una de les cançons més elaborades de l’àlbum i mostra la maduresa compositiva del grup.

«Ens volen esborrar
Perquè els fem recordar
Per on es podrien arribar a ficar
L’estat del benestar»

La sisena pista, «Sabotatge», és de les més pausades, però no li resta ni fúria ni mala llet. Amb poc més de dos minuts, és la cançó més curta de l’àlbum, però no per això menys impactant. La lletra expressa la frustració amb el sistema consumista i deshumanitzat, i la música reflecteix perfectament aquesta actitud. És un clar exemple de la capacitat de Siroll! per condensar el seu missatge en peces breus però poderoses. Poques bandes expressen tant en tan poc temps.

«El sistema m’ha quedat clar
Però enyoro el tracte humà
Vull una cara a la que insultar
Algú a qui el dia amargar»

Amb «No em va», la cosa torna a pujar, oferint un canvi de ritme molt interessant, amb un tempo molt més ràpid, per moments fins i tot black, i gang vocals. La cançó emfatitza l’autenticitat personal, la independència emocional i el rebuig de la conformitat i la superficialitat. La lletra transmet un fort missatge d’autoafirmació i rebuig a la pressió social, buscant sempre un nivell més alt i significatiu en la vida, un tema universal que la banda aborda amb el seu estil característic. La interacció entre els instruments crea una atmosfera densa, per moments opressiva, que s’alivia parcialment en la tornada, on la melodia pren el protagonisme.

«No tinc per què aguantar-te més»

L’àlbum tanca amb «Plou poc, però pel poc que plou, plou prou», que resumeix perfectament l’essència dels Siroll! en ple any 2024. Amb el seu títol gairebé impossible de pronunciar, la cançó és una explosió final d’energia i creativitat. Els elements de crossover es combinen amb una lletra enginyosa i un ritme ultra pegadís, fent d’aquesta pista un tancament perfecte per a un àlbum que no deixa indiferent.

«Plou poc, però pel poc que plou, plou prou»

Una vegada més, Siroll! ens delecta amb el seu característic crossover de quilòmetre zero, aquesta vegada potenciat per la gravació i mescla a càrrec del Ross Robinson català, Mr. Ax, guitarrista i baixista de Dejadeath. La portada, obra de la il·lustradora i dissenyadora Sònia Genestar, completa l’estètica del disc a la perfecció.

Al gra! és un remolí d’energia que no dona treva. Un àlbum contundent i combatiu que només pot gaudir-se a tot volum. Siroll! torna amb la fúria intacta, demostrant que segueixen sent una de les bandes més importants d’aquí. Senyores i senyors, amb tots vostès, un cop més, els putus Siroll! de la muntanya.

Siroll!, los ya veteranos del crossover extremo catalán (y en catalán), regresan con la fuerza intacta en su nuevo álbum, Al gra! (2024), un álbum que marca un punto de inflexión en su trayectoria, confirmando su madurez como banda y consolidando su posición como una de las fuerzas más contundentes del panorama musical actual.

Desde sus inicios en 2008, Siroll! ha hecho del català su bandera, una seña de identidad que no solo no les ha supuesto un freno en su proyección, sino que se ha convertido en un valor añadido que potencia el mensaje combativo y directo de sus letras. Además, ellos son un claro ejemplo de cómo el català no tiene que ser un impedimento para conectar con un público amplio. Su música, cargada de energía y rabia, traspasa fronteras y llega a oídos de aficionad@s más allá de la Franja, demostrando que el metall tiene un público fiel y ávido de propuestas de calidad. Siroll! no reniega de sus raíces. Si hay una banda de aquí que jamás osará hacerlo, son ellos.

Desde su debut en 2012 con Predica el mal, la banda no ha dejado de cosechar éxitos, lanzando una sólida discografía que incluye tres LP’s, entre los que destaca Doble o res (2018), dos EP’s y Directe del camp, un disco en directo publicado el año pasado que fue grabado durante su actuación en el Can Mercader Festival 2022 de Cornellà de Llobregat. Ahora, de la mano de Cases de la Música Records, un sello discográfico orientado a todas aquellas bandas y artistas que tienen dificultades para acceder al mercado discográfico y necesitan un pequeño trampolín, un primer apoyo, nos presentan un trabajo masterizado por el legendario Brad Boatright en Audiosiege (Portland, Estados Unidos), que promete sacudir los cimientos del género más allá de nuestras fronteras.

Al gra! no es solo su álbum trabajo, sino un viaje al pasado reinterpretado con la sabiduría y la experiencia acumulada a lo largo de más de una década de dedicación. Las semillas de este disco se sembraron en 2013, cuando la antigua banda del guitarrista Venty, Hysteresis of Anger, trabajaba en canciones que nunca llegaron a materializarse. La pandemia y las circunstancias obligaron a Siroll! a desenterrar esas viejas composiciones, dándoles una nueva vida y, quizá, hasta un nuevo significado.

Adaptar canciones de otra época no fue una tarea sencilla, según declaraciones de la propia banda. Sin embargo, este proceso de redescubrimiento se convirtió en una oportunidad para que los de Cardona exploraran nuevas sonoridades y reimaginaran su propio sonido. La reescritura de letras y la reestructuración de algunas partes permitieron a la banda plasmar su evolución musical y su madurez creativa.

Sin embargo, Al gra! no es solo un viaje al pasado, pues Siroll! ha escrito una canción completamente nueva, «Plou poc, però pel poc que plou, plou prou», que cierra un álbum que apenas llega a los 20 minutos de duración y que un servidor de ustedes sería incapaz de cantar porque eso de los trabalenguas nunca se me ha dado bien. Visca en Gou!

El álbum arranca con «Prou», una declaración de intenciones desde el segundo uno. La canción va creciendo poco a poco, con un riff agresivo y contundente, y una batería que suena como los mirlos. Así es como se establece el tono de un álbum. Tras un primer minuto instrumental, la potente voz de Gou te explota en plana cara, dando paso a un vendaval de hardcore punk. La letra, cargada de denuncia social y crítica directa, se funde perfectamente con la energía frenética de la música. La intensidad vocal de Gou demuestra que Siroll! no ha perdido ni un ápice de su rabia y determinación. Una canción con un mensaje potente y claro, típicamente Siroll!.

«Ja n’hi ha prou d’aguantar i callar
Ja n’hi ha prou, a contraatacar»

Sin tiempo para una breve tregua, pues su riff inicial es una continuación de la cola final del tema de apertura, llega «Venjança», que continúa con la misma fuerza y en una tónica casi idéntica. La letra aborda temas de desesperanza, destrucción y retribución. A través de un lenguaje directo y crudo, la banda expresa la frustración y la determinación de vengarse tras perder la esperanza de un futuro mejor. Aquí apreciamos los primeros guturales del álbum. La combinación de guitarras pesadas y una base rítmica sólida crea un ambiente que es tan amenazante como cautivador. ya lo dicen ellos mismos:

«És venjança, reacció animal»

La canción que da título al álbum es un verdadero torbellino sonoro. «Al gra» es un ataque directo y sin rodeos, con una estructura compacta que no deja espacio para la tregua. La velocidad y precisión de los instrumentos se complementan con una letra que incita a la acción y a no perder tiempo en trivialidades. Es una muestra perfecta del estilo crossover de Siroll!.

«Més fets i menys paraules, i al gra!»

Una cuenta regresiva nos trae «Acció». Con un riff infeccioso y un estribillo que invita a ser coreado a todo pulmón, esta pista es una de las más directas y adictivas del álbum. La batería de Albert y el bajo de Thomas destacan particularmente, proporcionando una base rítmica implacable que impulsa la canción hacia adelante mientras nos recuerda que la acción y la desobediencia son las únicas formas de lucha posibles contra la opresión y la indiferencia social.

«Que no els hi falti raó, acció!»

En «Nosa», la banda explora un sonido algo más oscuro pero sin perder su habitual agresividad. La canción habla de la desorientación y represión, pero también de la resistencia y la lucha continua contra la opresión. La letra enfatiza la importancia de no rendirse y de seguir luchando para que el sufrimiento no haya sido en vano, manteniendo viva la resistencia y la esperanza. Las guitarras brillan con riffs muy a lo Lamb of God y solos que añaden profundidad a la pieza. Es una de las canciones más elaboradas del álbum y muestra la madurez compositiva del grupo.

«Ens volen esborrar
Perquè els fem recordar
Per on es podrien arribar a ficar
L’estat del benestar»

La sexta pista, «Sabotatge» es de las más pausadas, lo que no le resta furia y mala leche. Con poco más de dos minutos, es la canción más corta del álbum, pero no por ello menos impactante. La letra expresa la frustración con el sistema consumista y deshumanizado, y la música refleja perfectamente esa actitud. Es un claro ejemplo de la capacidad de Siroll! para condensar su mensaje en piezas breves pero poderosas. Pocas bandas expresan tanto en tan poco tiempo.

«El sistema m’ha quedat clar
Però enyoro el tracte humà
Vull una cara a la que insultar
Algú a qui el dia amargar»

Con «No em va» la cosa vuelve a subir enteros, ofreciendo un cambio de ritmo muy interesante, con un tempo mucho más rápido, por momentos incluso black, y gang vocals. La canción enfatiza la autenticidad personal, la independencia emocional y el rechazo de la conformidad y la superficialidad. La letra transmite un fuerte mensaje de autoafirmación y rechazo a la presión social, buscando siempre un nivel más alto y significativo en la vida, un tema universal que la banda aborda con su estilo característico. La interacción entre los instrumentos crea una atmósfera densa, por momentos opresiva, que se alivia parcialmente en el estribillo, donde la melodía toma el protagonismo.

«No tinc per què aguantar-te més»

El álbum cierra con «Plou poc, però pel poc que plou, plou prou», que como ya adelantaba, es la única pieza nueva de este álbum y que resume perfectamente la esencia de los Siroll! en pleno año 2024. Con su título casi imposible de pronunciar, la canción es una explosión final de energía y creatividad. Los elementos de crossover se combinan con una letra ingeniosa y un ritmo ultra pegadizo, haciendo de esta pista un cierre perfecto para un álbum que no deja indiferente. Tremendo videoclip, por cierto.

«Plou poc, però pel poc que plou, plou prou»

Una vez más, Siroll! nos deleita con su característico crossover de quilòmetre zero, esta vez potenciado por la grabación y mezcla a cargo del Ross Robinson catalán, Mr. Ax, guitarrista y bajista de Dejadeath, por cuyas manos han pasado artistas de la talla de Crisix, Obsidian Kingdom, Teething o Violblast. La portada, obra de la ilustradora y diseñadora Sònia Genestar, completa la estética del disco a la perfección.

Al gra! es un torbellino de energía que no da tregua. Un álbum contundente y combativo que solo puede disfrutarse a todo volumen. Siroll! regresa con la furia intacta, demostrando que siguen siendo una de las bandas más importantes de por aquí. Senyores i senyors, amb tots vostès, un cop més, els putus Siroll! de la muntanya.